Idees per l'estiu
(aquesta és una carta enviada el 15.7.07 a una vintena de contactes personals)
Bona dia,
estem a mitjans de juliol: comença a fer calor de debó, i el cap està ja pensant en les vacances. Costa centrar-se en temes de gran envergadura.
Tanmateix provo a llançar algunes reflexions i propostes. Veurem quines respostes arribaran. En el fons, estem intentant agafar les coses amb temps.
En termes estrictes, es podria dir que no tenim presses.
No estic segur que es pugui fer una convocatòria com cal aquest mes de juliol.
El divendres dia 20 podria ser l'únic dia per mirar de coincidir unes quantes persones, al vespre, en un lloc de fàcil accés (per exemple, la Calma). Si algú s'hi apunta, que ho digui.
Però seria més aviat un moment per intercanviar idees. Crec que caldrà fer una convocatòria ben feta per al mes de setembre.
Afortunadament, el correu electrònic també és un mitjà vàlid per exposar breument el que vaig rumiant sobre aquest procés.
Aprofito, doncs, per deixar-ne constància. Òbviament, és el meu punt de vista i només serveix com a inici de conversa.
El primer punt que personalment tinc clar és que el Pla Estratègic hauria de sorgir d'una iniciativa ciutadana. I amb més raó tenint present l'actual situació política del consistori.
Es tracta, doncs, de crear un nucli de ciutadania organitzada que es faci promotor d'un procés de reflexió que aspira a implicar tothom, incloses les forces polítiques del poble.
Aquestes, tant si són al govern com a l'oposició, ens poden ajudar, també, a gestionar una captació de fons (subvencions i similars) perquè la iniciativa no es basi únicament en la bona voluntat.
Caldria tenir recursos per convidar ponents, per coordinar les comissions de treball i el procés en el seu conjunt, per publicar aportacions, etc.
Hauríem de tenir clar des d'ara un procés a tres anys vista i amb diferents etapes: una de plantejament general, una d'elaboració i debat, i una tercera de síntesi i difusió.
Tal com vaig apuntar —crec— en el meu escrit inicial, penso que el pla estratègic ha d'anar paral·lel (que vol dir interrelacionat) a l'elaboració de l'Agenda 21 local.
Aquesta afirmació la deixo com una mena d'evidència que, si de cas, podem discutir si algú no la veu clara.
Per agilitar els procediments per tirar endavant aquest procés, jo proposo d'utilitzar com a plataforma el "xamfrà, espai de diàleg".
En aquest moment, l'associació té validesa formal però és com una mena de closca buida, gairebé sense activitat.
D'altra banda, el seu objectiu fundacional va ser precisament el de servir com a espai de trobada entre persones i entitats diverses per debatre temes d'interès general del poble (i una mica més enllà).
Es podria convocar una assemblea a finals de setembre per "refundar" la junta directiva i també l'adhesió dels socis, de manera que es vagin incloent totes les persones interessades en promoure el procés.
El Xamfrà esdevindria l'instrument per tirar endavant aquest pla estratègic. En aquest moment l'associació no té altres projectes.
Això no treu que les altres entitats interessades s'hi puguin sumar i aparéixer a tot arreu on calgui.
Però estic convençut, especialment en la relació amb els interlocutors públic, que és bo tenir un subjecte principal que pugui establir una relació directa i negociar les coses amb agilitat.
Si no em temo que ens empantanegarem.
La idea que tinc sobre el primer any és d'una dinàmica tranquil·la però constant de preparatius. M'explico.
Podríem planificar un seguit de xerrades públiques amb persones interessants i competents que ens ajudin: 1. a clarificar que és un pla estratègic, com funciona, quins temes toca, etc.; 2. fer difusió del projecte dins del poble i atraure les persones interessades.
Cada xerrada, doncs, ens permetria de saber-ne una mica més sobre com es fa un pla estratègic, d'estructurar una mica millor els temes que treballarem a la segona fase, i de tenir un llistat de contactes una mica més complet.
Mentrestant, entre el setembre i el gener, a tot estirar, els del grup promotor hauríem d'haver fet un primer mapa de temes a tractar i una primera proposta de grups de treball, que es pugui discutir entre febrer i maig.
Per mi, les decisions sobre com es coordina el treball dels grups hauran de ser el màxim de consensuades. També seria recomanable, tal com deia abans, trobar recursos (encara que modestos) perquè les coses tirin endavant.
Finalment, acabo apuntant algunes de les persones que havia pensat com a possibles ponents a convidar:
- Ramon Maspons: ha estat coordinador del pla estratègic de Granollers; a part, treballa en una consultora d'innovació tecnològia (IALE tecnologia); ens podria introduir la idea de pla estratègic i parlar-nos del procés de Granollers, amb pros i contres;
- una alternativa o complement podria ser convidar alguna persona implicada en el pla estratègic de Mataró, també per tenir el contrapunt d'una altra experiència. Jo no conec personalment ningú però el Francesc García em sembla que sí;
- Enric Tello: és director de l'institut d'institucions i història de l'economia a la UB (o UAB?: no n'estic segur); ha fet recentment una excel·lent xerrada al Figaró (poble on ve a estiuejar) sobre "la nova cultura del territori"; no és fàcil atrapar-lo però val molt la pena;
- sobre aquest mateix tema (planificació del terrritori) seria interessant tornar a convidar dos arquitectes que van venir als "dissabtes de Chiapas": un és l'Agapit Borràs, l'altre no recordo el nom però segur que no és difícil de localitzar;
- Joan Subirats (o algú del seu equip): sociòleg, politòleg, figura destacada que gairebé no cal presentar; ens podria parlar de la participació en els processos de gobernança;
- encara no tinc un nom concret, però buscaria algú que ens parli de desenvolupament local comunitari;
- també m'agradaria trobar alguna persona que parli de la importància de recuperar les interrelacions, en àmbit local, entre sectors primari, secondari i terciari.
Aquí em paro, també per deixar espai a d'altres aportacions, que espero siguin moltes.
Perdoneu la pallissa i gràcies de tot,
stefano
Bona dia,
estem a mitjans de juliol: comença a fer calor de debó, i el cap està ja pensant en les vacances. Costa centrar-se en temes de gran envergadura.
Tanmateix provo a llançar algunes reflexions i propostes. Veurem quines respostes arribaran. En el fons, estem intentant agafar les coses amb temps.
En termes estrictes, es podria dir que no tenim presses.
No estic segur que es pugui fer una convocatòria com cal aquest mes de juliol.
El divendres dia 20 podria ser l'únic dia per mirar de coincidir unes quantes persones, al vespre, en un lloc de fàcil accés (per exemple, la Calma). Si algú s'hi apunta, que ho digui.
Però seria més aviat un moment per intercanviar idees. Crec que caldrà fer una convocatòria ben feta per al mes de setembre.
Afortunadament, el correu electrònic també és un mitjà vàlid per exposar breument el que vaig rumiant sobre aquest procés.
Aprofito, doncs, per deixar-ne constància. Òbviament, és el meu punt de vista i només serveix com a inici de conversa.
El primer punt que personalment tinc clar és que el Pla Estratègic hauria de sorgir d'una iniciativa ciutadana. I amb més raó tenint present l'actual situació política del consistori.
Es tracta, doncs, de crear un nucli de ciutadania organitzada que es faci promotor d'un procés de reflexió que aspira a implicar tothom, incloses les forces polítiques del poble.
Aquestes, tant si són al govern com a l'oposició, ens poden ajudar, també, a gestionar una captació de fons (subvencions i similars) perquè la iniciativa no es basi únicament en la bona voluntat.
Caldria tenir recursos per convidar ponents, per coordinar les comissions de treball i el procés en el seu conjunt, per publicar aportacions, etc.
Hauríem de tenir clar des d'ara un procés a tres anys vista i amb diferents etapes: una de plantejament general, una d'elaboració i debat, i una tercera de síntesi i difusió.
Tal com vaig apuntar —crec— en el meu escrit inicial, penso que el pla estratègic ha d'anar paral·lel (que vol dir interrelacionat) a l'elaboració de l'Agenda 21 local.
Aquesta afirmació la deixo com una mena d'evidència que, si de cas, podem discutir si algú no la veu clara.
Per agilitar els procediments per tirar endavant aquest procés, jo proposo d'utilitzar com a plataforma el "xamfrà, espai de diàleg".
En aquest moment, l'associació té validesa formal però és com una mena de closca buida, gairebé sense activitat.
D'altra banda, el seu objectiu fundacional va ser precisament el de servir com a espai de trobada entre persones i entitats diverses per debatre temes d'interès general del poble (i una mica més enllà).
Es podria convocar una assemblea a finals de setembre per "refundar" la junta directiva i també l'adhesió dels socis, de manera que es vagin incloent totes les persones interessades en promoure el procés.
El Xamfrà esdevindria l'instrument per tirar endavant aquest pla estratègic. En aquest moment l'associació no té altres projectes.
Això no treu que les altres entitats interessades s'hi puguin sumar i aparéixer a tot arreu on calgui.
Però estic convençut, especialment en la relació amb els interlocutors públic, que és bo tenir un subjecte principal que pugui establir una relació directa i negociar les coses amb agilitat.
Si no em temo que ens empantanegarem.
La idea que tinc sobre el primer any és d'una dinàmica tranquil·la però constant de preparatius. M'explico.
Podríem planificar un seguit de xerrades públiques amb persones interessants i competents que ens ajudin: 1. a clarificar que és un pla estratègic, com funciona, quins temes toca, etc.; 2. fer difusió del projecte dins del poble i atraure les persones interessades.
Cada xerrada, doncs, ens permetria de saber-ne una mica més sobre com es fa un pla estratègic, d'estructurar una mica millor els temes que treballarem a la segona fase, i de tenir un llistat de contactes una mica més complet.
Mentrestant, entre el setembre i el gener, a tot estirar, els del grup promotor hauríem d'haver fet un primer mapa de temes a tractar i una primera proposta de grups de treball, que es pugui discutir entre febrer i maig.
Per mi, les decisions sobre com es coordina el treball dels grups hauran de ser el màxim de consensuades. També seria recomanable, tal com deia abans, trobar recursos (encara que modestos) perquè les coses tirin endavant.
Finalment, acabo apuntant algunes de les persones que havia pensat com a possibles ponents a convidar:
- Ramon Maspons: ha estat coordinador del pla estratègic de Granollers; a part, treballa en una consultora d'innovació tecnològia (IALE tecnologia); ens podria introduir la idea de pla estratègic i parlar-nos del procés de Granollers, amb pros i contres;
- una alternativa o complement podria ser convidar alguna persona implicada en el pla estratègic de Mataró, també per tenir el contrapunt d'una altra experiència. Jo no conec personalment ningú però el Francesc García em sembla que sí;
- Enric Tello: és director de l'institut d'institucions i història de l'economia a la UB (o UAB?: no n'estic segur); ha fet recentment una excel·lent xerrada al Figaró (poble on ve a estiuejar) sobre "la nova cultura del territori"; no és fàcil atrapar-lo però val molt la pena;
- sobre aquest mateix tema (planificació del terrritori) seria interessant tornar a convidar dos arquitectes que van venir als "dissabtes de Chiapas": un és l'Agapit Borràs, l'altre no recordo el nom però segur que no és difícil de localitzar;
- Joan Subirats (o algú del seu equip): sociòleg, politòleg, figura destacada que gairebé no cal presentar; ens podria parlar de la participació en els processos de gobernança;
- encara no tinc un nom concret, però buscaria algú que ens parli de desenvolupament local comunitari;
- també m'agradaria trobar alguna persona que parli de la importància de recuperar les interrelacions, en àmbit local, entre sectors primari, secondari i terciari.
Aquí em paro, també per deixar espai a d'altres aportacions, que espero siguin moltes.
Perdoneu la pallissa i gràcies de tot,
stefano
posted by stefano at 4:42 p. m.
0 comments
