Bones vacances

A la televisió ja ens hi hem acostumat: per terribles que puguin ser les cròniques del telenotícies, al final sempre arriba la publicitat. També a la Garriga passarà el mateix: després que el to de la polèmica hagi pujat, a les darreres setmanes, fins extrems que ja no recordàvem, per fi estan al caure les vacances, que enguany arriben com una treva d’obligat compliment, per alguns del tot providencial. La festa major es planteja com un trencaclosques, que el poble anunciarà a cops de cassola el dia del darrer ple, i no serà precisament per una cercavila. Malauradament, es barregen temes massa diferents com per formar part d’una mateixa protesta. La Plataforma Antibiomassa vol sumar-se a la Comissió Salvem el Centre, i el resultat final serà d’una cacofonia assegurada, intel·lectual encara més que acústica.
No han estat mesos favorables per l’equip de govern. Tema que toca, merda que trepitja. Malgrat els intents diplomàtics d’exponents del seu entorn, que han publicat escrits conciliadors a través de la premsa, no es veu per on asserenar els ànims de la gent. La situació és gravíssima, i el clima irrespirable. Un govern en minoria vol prendre decisions, com sigui, per maquillar la seva feblesa, i no aconsegueix altra cosa que aprofundir l’esquerda que parteix el poble, d’ençà de la moció de censura. La crispació generada al llarg d’aquest procés és tan forta que el tripartit es veu sotmès a una mena de setge, tant institucional com popular, que al seu torn reforça l’enrocament dels governants i, en ocasions, una certa tendència al victimisme.
Tots aquests elements ens aboquen, si no es fa res per evitar-ho, cap a una campanya electoral anticipada d’alt voltatge i de baix perfil, on el joc dels retrets eclipsarà el debat polític. El perill que ja tenim a sobre és que aquest fracàs del sentit comú es tradueixi en falta de respecte. Quan es perden els estreps, la tendència és de ficar-ho tot en el mateix sac, de manera que ja no es pot discernir els errors dels encerts. I sortit d’aquest atzucac és, a hores d’ara, complicadíssim.
La gravetat de la situació econòmica ho ha acabat d’embolicar, com anem repetint des de fa dos anys. Calia tenir moltissima mà esquerra, i encara més humilitat, per fer avançar l’acció de govern en mig de tanta adversitat, tot convencent el poble que el canvi de tarannà promès era real. Constatar que no s’ha aconseguit no equival a dir que no s’hagi intentat. Però, en política, les situacions límit obliguen a analitzar els errors i extreure’n les conseqüències. Quan es crea una situació de terra cremada, de relacions enfrontades, de diàlegs impossibles, que és el que avui vivim al poble, no es pot seguir fent com si res.
La prioritat, doncs, és treballar des d’ara per crear un clima diferent de cara a la propera legislatura. Necessitem un compromís de diàleg, per part de tots els que volen participar en l’espai públic, amb unes normes mínimes però ineludibles; per exemple, un reglament antibronca, amb prohibició d’escridassada i multes severes per als infractors, sobretot si el càrrec és polític. Necessitem treballar de veritat els continguts de la propera legislatura, abordant qüestions de fons, que plantegin perspectives de futur per al poble. Després del soroll de les cassolades, aquesta és la música que val la pena tocar, si la Garriga vol un canvi que sigui positiu i inclusiu.
De moment, però, toca festa major i un meset de descans. El desig és que, a la tornada, puguem reprendre tots la feina amb idees i energies renovades. Cal dir, però, que no tothom ho té assegurat. Nosaltres del Gar, ens sap greu dir-ho, tampoc. Així doncs, si més no, bones vacances.

[publicat a la pàgina 3 del gar_189, del 28 de juliol de 2010]