Un espai civic encara sense centre

La meva hemeroteca és més aviat caòtica i poc organitzada, però no m’ha costat gaire trobar-hi diversos escrits, propis i d’altres, que tenien com a tema la demanda, reiterada i urgent, adreçada als poders polítics de torn, d’un centre cívic per les entitats de la Garriga. El document més antic de què jo disposo (però alerta perquè sóc un nouvingut, i de ben segur n’hi haurà de dates anteriors) és un manifest que es titula “Les entitats de la Garriga volem solucions a la manca d’equipaments culturals i cívics”, del novembre de 1999, i val la pena copiar-ne alguns fragments: «La Garriga disposa d’un nombre elevat d’entitats i associacions que treballen per enriquir la vida cultural del poble i destaca dins la comarca gràcies a les nombroses activitats que s’hi organitzen i, especialment, per iniciatives totalment úniques que han fet conèixer el nostre poble arreu. Però aquestes activitats s’han de dur a terme al carrer als mesos de bon temps per falta d’equipaments públics (...). La falta d’un local propi on vertebrar el treball de les entitats limita el sorgiment d’altres iniciatives, sobretot entre el jovent, que per falta d’un espai de reunió fixe es desanima. (...) La demanda d’un espai cívic així com l’alerta per la situació del jovent són fets que venen de lluny. (...) La creació d’un centre cívic era una de les primeres prioritats en el programa electoral de CiU així com de gairebé totes les candidatures. Per nosaltres no només és una prioritat sinó que és un tema de màxima urgència i que requereix una solució immediata. Amb l’objectiu de resoldre el tema el més aviat possible, demanem que el senyor alcalde, Alfred Vilar, es faci càrrec personalment de la qüestió i assumeixi una interlocució directa i ràpida amb representants de les entitats que signen aquest document. Les entitats de la Garriga no volem continuar dient que no tenim [...] centre cívic!»
Seguien les signatures d’una trentena d’entitats, algunes de les quals han desaparegut, però que en la seva majoria encara existeixen. Fa una mica d’impressió, perquè els anys passen però les reivindicacions segueixen plenament actuals, i et preguntes què ha passat en la dècada que ens separa del moment en què es va redactar aquell escrit. Hem viscut dues legislatures amb canvis de govern que no han aportat cap novetat. Això sí: darrerament es fan fires d’entitats, com a pal·liatiu que pot estar molt bé però no ofereix cap solució. I el que és greu és que les entitats tampoc ho estem reclamant. La hipòtesi de can Luna va canviant de fase, ara creixent ara minvant, però de moment és un miratge i, cada vegada que en parles, et sents com una mena de Pierrot ploramiques, patètic i desconsolat.
Com que no sabem què passarà a la Torre del Fanal —i tampoc fa pinta de ser el centre cívic que necessitem— m’atreveixo a fer una proposta: hi ha un ample terreny, a la plaça de la Pau, suposo que en espera de ser urbanitzat, que amb un moviment de terres més aviat de poca envergadura es podria aplanar, i deixar preparat per posar-hi una estructura provisional, com un tendal de circ, però gran, que doni aixopluc al món associatiu i el proveeixi d’un centre. Es tractaria d’entarimar un paviment, de posar mampares o inventar solucions per repartir espais de reunió, d’assaig, de trobada. Es podria demanar l’ajuda dels fabricants de mobles i sobretot d’experts en bricolatge, com a solució compensatòria —qui ho sap— per sortir d’un mal pas col·lectiu. Amb una mica de sort, podríem trobar, fins i tot, calefacció a unes condicions interessants.
El que vull dir és que s’ha de fer alguna cosa, dins d’aquesta legislatura: ens poden portar a Passeig un any més, però el que necessitem és un centre.

[article aparegut al gar_133, del 29 de setembre de 2008]