Transparents.org

Pertanyo a aquella exigua minoria estadística d’usuaris que ha renunciat a tenir televisió a casa. La miro, de vegades, als bars, o abusant de l’hospitalitat d’amics i veïns. La tele l’he substituïda per una altra pantalla —la del meu ordinador— que és a la vegada eina de treball i petita finestra oberta al món. D’entrada m’estalvio un dels productes que, a la llarga, considero més tòxics per la vida intel·lectual d’una persona, és a dir els telenotícies. La meva dosis d’intoxicació informativa m’arriba, en primer lloc, a través de la ràdio, un mitjà manejable i de companyia més discreta. També he deixat de comprar diaris d’àmbit nacional, que més aviat fullejo —virtualment— des d’Internet. Pel que fa el paper, em concentro en la premsa local i en algunes revistes a què estic subscrit.
Però les novetats arriben a la meva pantalla sobretot a través del correu electrònic. És una manera diferent de rebre i consumir notícies, perquè tot sovint és alguna amistat qui les envia. Al meu torn, m’agrada fer arribar als amics informacions que considero vàlides, interessants o, simplement, divertides. M’agrada especialment disposar d’aquesta condició de receptor-emissor, petit punt d’interconnexió dins del teixit de la gran “xarxa dels amics” que, per mi, és la que manté unit, i alhora fa moure, el món. Fins i tot, diria que el fa pensar, perquè en definitiva la matèria grisa també no és altra cosa que un conglomerat de petits nusos connectats entre si en una xarxa inconcebiblement atapeïda, i aquests nusos —que són les neurones— no fan altra cosa, pel que sembla, que rebre informacions d’algun dels seus contactes i reenviar-les, o no, a la resta. Formar part d’aquesta activitat obscura que, en conjunt, genera un flux informatiu que, amb sort, ajuda el món a pensar-se, em fa una certa gràcia, què voleu que us digui.
Els darrers dos anys –o potser hauria de dir vint— m’he estat interessant d’una forma especial per la situació de crisi estructural que viu el nostre model de societat. En el que va d’any, n’estem patint conseqüències econòmiques directes. Abans també hi eren, però qui les patia vivia lluny de nosaltres. El fet que arribin a casa nostra ens obligarà a mirar de cara la magnitud de la catàstrofe. Aquesta tardor han passat coses tan gruixudes, que encara ens costa de pair-les i entendre què signifiquen.
El nostre model de societat ha tocat sostre, que és una altra manera de tocar fons. Ja no podem seguir en la disbauxa, i el pitjor és que ara comencen a arribar-nos les factures. Penso que tenim al davant amb prou feines una dècada per intentar que la transició —inevitable— cap a un nou equilibri sigui gradual i el mínim de traumàtica. La relació de confiança amb les institucions —especialment governs i bancs— està tocada en la seva línia de flotació. És impossible reconstruir-la segons la lògica de tapar el forat i seguir igual que abans.
Encara sort que la ciutadania, a tot el món, comença a organitzar-se. Mai com en aquestes setmanes he anat rebent articles, reflexions i propostes per convertir la crisi en oportunitat. És el pensament col·lectiu que es posa en marxa. Entre les moltes iniciatives, volia senyalar-vos-en una, que aposta per reconstruir la confiança a partir de la transparència, i proposa una campanya noviolenta com a metodologia d’acció. Els que teniu Internet a casa podeu trobar-la a www.transparents.org. (Aquí també trobareu enllaços amb altres campanyes). La promou un col·lectiu que ha decidit signar-se amb el nom de “ciutadania activa”. La majoria dels impulsors viu en un radi de 50 km. al voltant de la Garriga. Potser us agradarà sumar-vos-hi.

[article aparegut al gar_141, del 29 de novembre, a la pàgina 2]