Efecte mirall

[Aquest és un escrit que havia de sortir al gar 112, del 7.03.08, la setmana després que es publiqués, a la contraportada, el "gargall" del Josep Solé que reprodueixo a continuació. La dificultat de compaginar les meves diferents funcions, de president del garbell i coeditor del gar, per una banda, i responsable del pla de comunicació del projecte de la planta de biomassa, per l'altra, m'han portat a la conclusió que era millor no publicar-ho, sobretot tenint en compte que diverses persones de l'equip de la revista així m'ho demanaven. Si el poso aquí, en un espai relativament "privat", que imagino rep poquíssimes visites i, per tant, no és destinat a "fer mal" ni a generar repercussions negatives, és perquè el cos em demanava que quedés constància d'aquestes paraules. L'important, de totes formes, és que l'hagi llegit la persona que ha fet el dibuix, a qui li vaig enviar entre els primers.]



Amb el gargall del Josep Solé de la setmana passada, m’hi jugo que s’haurà acabat la tonteria anti biomassa, i esperem que també la mala bava. Ja se sap que, a mesura que van faltant els arguments, va pujant el to de l’atac, fins que s’arriba, amb aquesta vinyeta, al punt àlgid de la desqualificació gratuïta i del buit mental que la recolza. Contràriament al que es pugui pensar, a qui farà més mal aquest exercici de demagògia visual és a la gent de la Plataforma: perquè l’il·lustrador, suposo que de manera involuntària, porta la seva contundència fins a tal extrem que aquesta imatge es converteix en una mena de mirall, per a totes les persones que, de la planta de biomassa, realment pensen això: el mirall de com arriba a ser-ne de tòpica i rància la imatge que han volgut cultivar i escampar pel poble —amb voluntat de fer mal al projecte, diguem-ho clarament— i que molta gent ha fet seva sense pensar-hi —que era el que es pretenia. Per sort, quan la baixesa surt a la llum, es queda tan retratada que esdevé impossible insistir en la mateixa línia. Per una mena d’autovacuna de la intel·ligència, ja no serà tan fàcil defensar, ni amb paraules ni amb dibuixos, posicions tan mancades de coneixement, per no dir directament vulgars. Anem bé, doncs, perquè, a partir d’ara, podem estalviar-nos molta feina vana i entrar, per fi, en argument.