Un document des d'Itàlia

[Fa unes setmanes, des de l'Entesa per al Decreixement m'han demanat la traducció d'aquest document que és el text programàtic d'un moviment de municipis que volen intentar "fer possible un altre món" (o una manera diferent de fer les coses) a escala local. Vegeu també la seva pàgina: www.nuovomunicipio.org/ . El text és llarg però la filosofia és interessant. Un dels seus redactors és el meu cosí Giovanni Allegretti].

MANIFEST DEL NOU MUNICIPI
Per una globalització des de baix, solidària i no jeràrquica

Globalització i desenvolupament local
El mercat global utilitza el territori dels diferents països i àrees geogràfiques com un espai econòmic únic; dins d’aquest espai, els recursos locals no són altra cosa que béns per a transformar en mercaderies, de les quals caldrà promoure el consum, sense cap mena d’atenció a la sostenibilitat ambiental i social dels processos de producció.
Els territoris i les seves “qualitats específiques” —les diversitats de caràcter mediambiental, cultural, relatives al capital social— es redueixen a mers ingredients dins del procés productiu global; el qual, però, massa sovint els consumeix sense reproduir-los; treu d’ells un valor sense pagar el cost dels processos que posa en marxa de destrucció dels recursos i de les diferències locals.
L’alternativa a aquesta globalització comença des d’aquest punt exacte: el d’un projecte polític que doni valor als recursos i a les diferències locals i que promogui processos d’autonomia conscient i responsable, com a rebuig de l’eterodirecció i alienació del mercat únic.
El desenvolupament local així concebut, que s’identifica en primer lloc amb el creixement de les xarxes cíviques i del “bon govern” de la societat local, no pot esdevenir localisme tancat; al contrari, ha de construir xarxes alternatives a les globals, que es fonamentin en el valor de les diferències i especificitats locals, en la cooperació no jeràrquica i no instrumental.
En aquest sentit, es pot plantejar un escenari que es podria definir de globalització des de la base, solidària, no jeràrquica, que en qualsevol cas té una naturalesa de xarxa estratègica (també internacional, mundial) entre societats locals. Aquest projecte polític es va construint en la mateixa activitat de teixir xarxa entre realitats locals, que va encetar el Fòrum Social Mundial.


Els nou paper de les administracions locals i de les seves associacions per una globalització des de la base
Per tal de realitzar projectes de futur sostenibles, arrelats a les potencialitats de les societats locals, basats en la valorització del patrimoni ambiental, territorial i cultural específic de cada indret, les administracions públiques territorials han d’assumir funcions directes en el govern de l’economia. I per poder construir aquestes noves funcions de govern de forma socialment compartida, necessiten activar noves formes d’exercici de la democràcia. Només el reforç de les societats locals i dels seus sistemes democràtics de decisió permet, d’una banda, de resistir als efectes d’homologació i de domini de la globalització econòmica i política i, per l’altra, d’obrir-se a la promoció de xarxes no jeràrquiques i solidàries. El “nou municipi” es va construint en aquest recorregut, que té com a objectiu transformar l’administració local de ser un espai d’administració burocràtica a esdevenir laboratori d’autogovern.
Noves formes d’autogovern, en què agafi un paper preminent la figura del productor-habitant, que es pren cura d’un lloc a través de la pròpia activitat productiva, esdevenen possibles gràcies a una major implantació de treball autònom, de microempreses, d’activitats de volontariat, de treball social, de la creació d’empreses amb finalitat ètica, solidària, ambiental, etc.
El nou municipi interpreta amb més atenció les identitats regionals, per tal d’arrelar els projectes en la valorització dels jaciments de patrimoni local, en contra de tot tipus d’expropiació exògena i de destrucció d’aquests jaciments; i promou la reconstrucció dels espais públics de la societat local com a espais de formació de les decisions relatives al futur de la nova comunitat. El nou municipi es dóna com a objectiu el d’establir una nova relació entre elegits i electors, avui expropiats per unes lògiques de caràcter economicista que exclouen dels moments decisionals justament els ciutadans-habitants-electors.
Aquesta nova dimensió “democràtica” d’una societat local i complexa, multicultural i governada autònomament, que creix i es reforça en el procés de projectar i construir el propi futur, pot constituir el veritable antídot a la globalització econòmica i al regnat de la por, de la inseguretat i de la impotència generades per la militarització de les xarxes de govern global.


Noves formes de democràcia directa
El nou municipi es realitza mitjançant la posada en marxa de noves instàncies de decisió que complementen les instàncies de la democràcia delegada, ampliades al major nombre d’actors representatius d’un context social i econòmic determinat, per a la promoció “estatutària” d’escenaris de futur compartits en àmbit local. La preparació d’aquests escenaris de futur, tot evitant llenguatges tecnicistes, és la condició perquè la participació, ampliada als actors més dèbils i sense veu en les decisions institucionals, pugui orientar-se cap al bé comú, i reubicar els conflictes en un marc de relacions de reciprocitat.
El nou municipi integra en el procés decisional —en les planificacions, els projectes i les polítiques— unes modalitats participatives estructurades, que assumeixen els compromisos de la Carta d’Aalborg i de les Agendes 21 locals dins dels instruments ordinaris de govern del territori, del medi ambient i del desenvolupament econòmic.
Aquests nous processos decisionals són finalitzats a produir escenaris de futur i “estatuts dels llocs” amb caràcter “constitucional”, inspirats, pel que fa la composició dels actors que els subscriuen, en la complexitat dels estatuts municipals medievals, però amb una posada al dia que doni veu a tots els components de la societat contemporània.

Les instàncies decisionals de la nova ciutadania comprenen:
- una representació de les principals associacions econòmiques i de categoria (artesans, agricultors, comerç, indústria, turisme, etc.);
- una representació de les associacions amb finalitats culturals, socials i de defensa mediambiental;
- una representació de comités i fòrums temàtics, territorials i urbans;
- una representació de les associacions de veïns o assemblees de barri, de zona, etc.
El nou municipi defineix d’una forma nova la composició d’aquestes instàncies amb una atenció especial a respectar l’equilibri entre actors polítics, econòmics i de la societat civil.
La superació d’una representació que es defineix un cop cada quatre anys al moment del vot, per evolucionar cap a un concepte de participació i de democràcia directa, permet de produir polítiques públiques més eficaces en relació als subjectes “altres” (que sovint coincideixen amb els subjectes “febles”, infrarepresentats en els llocs decisionals), implicant-los de forma directa en la construcció dels “estatuts dels llocs” i de les polítiques que els posen a la pràctica. El nou municipi s’activa per tal que els ens superiors de l’administració pública promoguin, en la financiació dels projectes locals, formes participades de definició dels mateixos.
La implicació d’una pluralitat més gran de subjectes suposa, a més, una oportunitat per ampliar el coneixement de l’àmbit local, fins a adquirir una rapresentació dels problemes prou clara perquè ja no es pugui tergiversar a través de mediatitzacions tecnicocientífiques o politicoburocràtiques. Entre els múltiples punts de vista infrarepresentats que caracteritzen la gestió del desenvolupament local, a banda del de “gènere”, hi ha per exemple el de la gent gran, dels immigrats, dels nens, del món rural, subjectes tots ells que juguen un paper de gran importància en la cura del territori i en les formes del bon viure.
Les pràctiques d’implicació dels nens en la construcció de les polítiques urbanes, posades en marxa en els darrers anys per moltíssimes administracions locals, constitueixen un bon exemple de l’eficàcia que té, en la millora de la qualitat de vida urbana, l’estratègia de donar veu als punts de vista dels subjectes “febles”. Les estructures de consulta, concertació, decisió i gestió que fan costat al Municipi (o a la unió de Municipis) i a la seva estructura electiva, arriben a ser una forma intermèdia entre la democràcia delegada i la democràcia directa (assemblea, referèndum, etc.). Aquestes estructures funcionen amb continuïtat, tot acompanyant el procés íntegral de gestió dels plans, de les polítiques i dels projectes; la seva configuració territorial respecta la forma d’agregació sociocultural local, sense constrenyir-les en un marc de tipus burocràtic més ampli al que quedin subordinades.


Nous territoris multiculturals
El nou municipi produeix nous escenaris socials gràcies al reconeixement de l’arrelament domiciliari i laboral dels nous habitants, procedents d’indrets i països diferents. En aquest procés es produeixen noves relacions comunitàries i interpersonals entre pobles i cultures diferents. D’una manera especial, l’espai públic és el lloc on es comparteixen les noves, múltiples i culturalment diferenciades pràctiques de l’habitar i del viure. El nou municipi promou polítiques d’acolliment dels immigrats segons els principis següents: substituir a les polítiques sectorials un enfocament de gestió integrada de l’acolliment i de la convivència; diferenciar les polítiques segons les fases temporals de l’experiència migratòria i dels recorreguts territorials dels immigrats; potenciar les polítiques d’habitatge social i d’integració en els petits centres urbans i rurals; requalificar les àrees problemàtiques de la ciutat caracteritzades per una forta conflictivitat social i degradació ambiental, mitjançant polítiques d’intervenció integrades, autosostingudes i participades; impulsar programes per la construcció de parteneriats decisionals de caràcter intercultural i interètnic.


Nous indicadors de benestar
El debat sobre aquest punt ja és del tot madur.
El nou municipi es compromet a proposar criteris de valoració de les polítiques i dels projectes inspirats a la simplifació i a la innovació cultural dels mecanismes de valoració tecnocràtics basats en tecnicismes, la complicació dels quals és inversament proporcional a la seva eficàcia.
El primer criteri de valoració té a veure amb el grau i la forma de la participació social a la presa de decisions, en relació a l’objectiu “d’empoderament” (empowerment) de les societats locals.
El segon criteri preveu una reducció dràstica del PIB (com a únic indicador del benestar) i la seva integració amb altres indicadors relatius a la qualitat ambiental, urbana, territorial, social i al reconeixement de la diversitat cultural.
El tercer criteri és relatiu al grau i a les modalitats de reconeixement del patrimoni local com a base per a la producció de riquesa durable.
El quart criteri de valoració fa referència a la sostenibilitat de la petjada ecològica, amb especial atenció al tancament tendencial dels cicles de les aigües, dels residus, de l’alimentació, de l’agricultura; al grau d’autonomia del sistema territorial local en la producció, la informació, la cultura, els estils de vida, etc.
El cinquè, són les tipologies de les xarxes de relació i d’intercanvi mutu entre societats locals.
I així seguidament.


Nous sistemes econòmics locals autosostenibles
El nou municipi, actor clau en el govern del procés de valorització del patrimoni territorial, ha de conduir l’activitat econòmica autocentrada, ajudant els actors més febles a emergir, decidint què, com, quant, on produir per crear valor afegit territorial, afavorint el creixement de les autonomies de la societat local com a subjecte col·lectiu i complexe.
La inseguretat generada pel “desenvolupament”, per la fragilitat de les altes tecnologies, dels gratacels, de les vides i de les llavors artificials amb efectes obscurs, genera una necessitat de reapropiar-se del coneixement de les formes de la reproducció dels móns vitals; de la mesura del temps de vida, de la confiança comunitària, de la de-tecnologització, en una evolució cap a la tria de les tecnologies apropiades en relació al context.
La promoció, per part del nou municipi, d’economies locals que donin valor als béns territorials i ambientals comuns, que tendeixin a tancar els cicles de la reproducció del medi ambiental i de la societat local, que facin servir tecnologies i filons d’activitats apropiats a l’indret i als seus recursos, pot generar seguretat comunitària sense la necessitat de ciutats blindades, i afavorir competitivitat sobre la qualitat dels productes sense guerra comercial, en un marc de relacions d’intercanvi solidari.


Formes de valorització del patrimoni territorial local
El patrimoni territorial és indivisible. No es pot pensar de salvaguardar algunes reserves de natura (els parcs) i d’història (els monuments, els centres històrics) i acceptar en altres indrets qualsevol mena de transformació destructora. El nou municipi assumeix una definició extensiva de patrimoni, que identifica amb el territori propi de les persones i dels seus llocs, amb els seus caràcters i valors ambientals, paisatgístics, urbans; amb els seus sabers, cultures, arts, en una individualitat integral que viu entre passat i futur. La valorització del patrimoni només és possible en l’espai de trobada entre les energies del futur i la memòria i els jaciments dels llocs.
El nou municipi promou una nova representació del patrimoni territorial per construir una nova consciència dels propis valors identitaris, del potencial de producció de riquesa durable, i per estimular projectes, plans i polítiques capaços de generar una nova economia social, basada en la valorització col·lectiva d’aquest mateix patrimoni.
El nou municipi ajuda i valoritza els actors econòmics, socials i culturals de la ciutat i del món rural que participen creativament a la formació de projectes que tinguin la capacitat d’augmentar el valor del patrimoni territorial local.
El món rural adquireix una nova centralitat en aquest procés de valorització del patrimoni territorial: els nous agricultors no produeixen únicament mercaderies sinó, també, béns i serveis públics, remunerats pel nou municipi, de cura del medi ambient, del paisatge, de la qualitat urbana.


Xarxes d’intercanvi equitatiu i solidari
El nou municipi es fa intèrpret de noves relacions d’intercanvi entre cultures, de productes típics, de coneixements tècnics i polítics, basats en la superació de la competició econòmica selvatge, cap a formes de cooperació i d’intercanvi mutu i solidari entre ciutats del nord, entre sud i nord, entre sud i sud.
El municipi occidental exporta la consciència de la crisi del propi model industrialista i desenvolupista, així com les llavors de les alternatives experimentals per superar aquella crisi; el municipi dels països pobres (en vies de no desenvolupament) pot proposar els ensenyament de la autoorganització de la supervivència al desenvolupament mateix.
Les xarxes d’intercanvi solidari I equitatiu constitueixen la trama subtil però densa de l’estratègia “lil·liputense”* contra la globalització econòmica.

(*A Itàlia, un dels moviments que va intentar articular l’oposició a la globalització del model econòmicomilitar dominant, es diu “Lilliput”).


(promotors:
Alberto Magnaghi, Giancarlo Paba, Giovanni Allegretti, Mauro Giusti i Camilla Perrone, Universitat de Florència; Giorgio Ferraresi e Andrea Calori, Politècnic de Milà; Alberto Tarozzi, Universitat de Bolònia; Anna Marson, Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia; Enzo Scandurra, Universitat de Roma “La Sapienza”; Alessandro Giangrande i Elena Mortola, Universitat de Roma III).