Decreixement a la Garriga

(Aquest article va ser publicat al gar núm. 70 el dia 16 de març)

“Decreixement” és una paraula nova, o almenys poc coneguda, que la setmana passada ha fet la seva entrada en el debat públic del nostre país. Darrere d’aquest mot —que apunta a la necessitat de sortir de l’economicisme desenfrenat de la nostra societat, i ens demana de prendre consciència que ja ens hem passat dels límits i que ens cal tornar a formes de vida més sòbries i responsables— hi ha un moviment de persones i d’idees que, primer a França —on es va formular inicialment— i ara també a Itàlia, està coneixent una difusió ràpida i imparable. L’encarregat d’exposar-la, en el marc de dues conferències molt concorregudes —primer a Barcelona i després a Girona—, va ser l’economista francès Serge Latouche, avui un dels principals teòrics i divulgadors del decreixement. Molts haureu tingut ocasió de llegir-ne una entrevista ben colpidora a “la Contra” que la Vanguardia va publicar el divendres 9 de març. La seva estada a Catalunya ha coincidit també amb la publicació d’un dels seus darrers llibres (“Sobrevivir al desarrollo”,
Ed. Icària), on Latouche posa en entredit l’ambigüetat insalvable del concepte de “desenvolupament sostenible”.
El dijous i el dissabte de la mateixa setmana, vam tenir el plaer d’acompanyar Serge Latouche a passar un parell de dies de descans a la nostra població. I és que des de la Garriga s’ha gestat i coordinat la seva visita a Catalunya, incloent la traducció del llibre al castellà, que ha curat Patricia Astorga. Un exemple més de la multitud de coses interessants que es fan al nostre poble, tot i que no sempre les coneixem.
Proposar-se d’abandonar la lògica del creixement pot semblar un impossible en un món on l’economia ho domina tot però, ben mirat, hi ha indicis cada dia més clars que l’impossible és seguir avançant per aquest mateix camí. Les societats opulentes han agafat un tren de vida (aquest sí d’alta velocitat) que va directe cap al precipici. Hi ha raons ecològiques de pes per afirmar-ho, que són “veritats incòmodes” des de fa vint o trenta anys, però que només darrerament arriben a tenir major audiència —i ara, fins i tot, un òscar. Però hi ha també la percepció que el nostre nivell d’ingressos i els nostres esforços per mantenir-lo ja no es tradueixen en aquell benestar personal i col·lectiu (“ben-èsser”) que perseguim. Anem cansats, estressats, atrafegats, desbordats. Tot allò superflu va omplint la nostra vida i deixa ben poc espai per a l’essencial. I això ja és una petita catàstrofe.
No hi ha dubte que és necessari un canvi de rumb i de model, sigui per tornar a fer compatible l’espècie humana amb la vida al planeta, sigui per alliberar-nos de tanta tonteria i centrar-nos en allò que fa la vida mereixedora de ser viscuda i compartida. La idea del decreixement té un potencial transformador sens dubte interessant, i de ben segur que en seguirem parlant a la Garriga: de fet, qualsevol replantejament d’una economia “des-localitzada” ha de començar per una recuperació del territori i pel reforçament de la dimensió local. Es tracta de parlar, llegir, discutir-ne, perquè, si es vol, hi ha coses que podem canviar.

+ info: www.decreixement.net