Mala peça al teler

M'agradaria saber de veritat què pensa l'alcaldessa socialista Neus Bulbena de l'article que l'agrupació garriguenca d'ICV ha tingut a bé de publicar a tots els mitjans de comunicació locals (El 9 Nou, gar, l'Aquí), amb signatura del seu portaveu, Israel Molinero, sobre el projecte de planta de biomassa. Sens dubte aquesta oposició frontal, que el seu soci de govern manifesta en contra del projecte, a ella no li fa cap favor. Després d'una moció de censura, que va tenir com a motiu principal l'acusació de falta de lideratge atribuïda a l'anterior alcaldessa, Bulbena ha de mostrar que té a les seves mans les regnes del consistori; si no és així, els riscos que corre són seriosos, perquè la majoria quatripartita, sobre aquest tema, potser no és tan compacta, mentre que els 8 regidors ara a l'oposició hi aposten de forma clara. Des de la Generalitat (PSC, ERC, ICV) les pressions a favor del projecte es fan sentir cada cop amb més força, i no serà fàcil per la responsable del govern fer-ne cas omís.
Les "cinc raons més un motiu" amb el qual els d'Iniciativa justifiquen —"després d'un gran esforç de debat i reflexió", segons diuen— la seva negativa a acceptar el projecte de la planta de biomassa a mi em semblen d'una inconsistència alarmant. La que deixen pel final, suposo que per subratllar-ne la importància —"un gran motiu, vàlid per si sol"—, és la més pobre de totes, és a dir, "no voler obrir el vas de Pandora" de la requalificació urbanística. Com pot ser que, a hores d'ara, encara no estiguin assabentats que no està en joc la requalificació de terrenys rústics? El que es demana és un augment dels paràmetres d'edificabilitat dels terrenys industrials actuals, ara al 3% (un índex molt baix, si es pensa que just al davant, en els terrenys del nou polígon —que aquest sí que era terreny rústic— arriben prop del 50%), per poder reordenar les activitats del Grup Tamayo amb majors garanties de control ambiental. La zona industrial, per tant, seguiria sent la mateixa. L'única requalificació de terreny rústic plantejada és una cessió a l'Ajuntament per posar-hi un edifici-magatzem que pugui donar servei a la brigada municipal. Ja d'entrada, doncs, sembla que estan mal informats. Però, que no estan al govern? I aleshores com pot ser que encara no li hagi entrat al cap que, amb el nou i definitiu permís de l'OGAU, la planta de biomassa ja no està en dubte, perquè amb el 3% actual hi cap de sobres, sinó que el tema de decisió que l'ajuntament té entre mans és què volen fer d'unes activitats econòmiques en ple funcionament, que donen feina a un nombre de treballadors (i de famílies) que ronda el centenar? Això és el que està en joc. Aquest és el marró que l'alcaldessa té sobre la taula, i que el seu regidor de medi ambient no vol veure. Mala peça, doncs, és la que hi ha al teler.
En un aspecte, però, cal reconèixer que el posicionament d'ICV ha estat, com a mínim, conseqüent: després d'haver aixecat la fera de l'opinió pública antibiomassa, sempre receptiva als estímuls de la por, ara assumeixen que, d'aquesta gent, cal fer-se'n càrrec. Iniciativa ha decidit que els pertoca ser (millor dit, seguir sent) el partit de la Plataforma. Entenen que ara el seu deure és el de donar seguretat a la gent que prèviament havien espantat. Crec, per exemple, que haurien de contestar ells mateixos a la senyora que escriu aquesta setmana a les pàgines de l'Aquí, per tranquil·litzar-la una mica. Qui sap, això fins i tot els podrà donar un grapat de vots i al final de la present legislatura Quim Fornés podria esdevenir un digníssim defensor del poble. Per la resta, la pèrdua de credibilitat política, tant seva personal com del seu grup, em sembla que mai no havia estat tan evident. Persones que tenen una mica de vista no cauen en el joc del bomber piròman. I sobretot hi ha una incapacitat de càlcul de les conseqüències dels seus actes que realment em sobta: amb quina mena de criteri una persona que tota la vida ha estat sindicalista accepta de posar en risc la continuïtat de tres empreses i dels seus treballadors per protegir la gent del seu barri d'una por que ell mateix li ha transmès? I com pot una persona que tota la vida ha fet militància en un partit decidir, de cop i volta, no fer cas del programa polític de la pròpia organització en matèria d'energies renovables i posar-se en contra del parer dels responsables de la conselleria de medi ambient, que el seu partit gestiona? Sempre havia pensat que, com a polític, Quim Fornés tenia com a mínim un bon sentit tàctic, però, en aquest cas, em sembla que ha guanyat la visceralitat —no sé si directament la seva o més aviat la d'algun col·laborador relativament estret. El resultat, per mi, és que Iniciativa-Verds de la Garriga s'està posant soleta en un racó: desconnectada del món real, pràcticant un ecologisme de saló, o potser caldria dir de pati del darrere, sense mostrar tenir cap mena de visió del que ens pot caure a sobre en l'horitzó d'uns quants anys, amb uns recursos energètics en crisi acceleradíssima, i tota la resta de la societat i de l'economia que precipita al darrere...; amb la seva acció dels darrers mesos per mi han demostrat que no tenen prou talla per governar un poble com el nostre, on s'ha d'atendre per igual al ciutadà que a l'empresari i buscar conciliacions de punts de vista, més que enfrentaments. La raó número 5 del seu escrit contra la planta dóna la mesura de fins a quin punt no toquen de peus a terra. Diuen que la planta hauria de ser pública. Però la realitat ens diu, d'una banda, que l'ajuntament no té recursos ni voluntat ni coneixements per fer-la i, de l'altra, que hi ha una empresa que sí reuneix totes aquestes condicions i fa vuit anys que treballa en aquest projecte. No seria més lògic, honest, intel·ligent, sensat i útil per al poble assumir la situació en positiu i cercar formes de col·laboració? Jo penso francament que sí.
Així doncs, a la Neus Bulbena d'entrada no se li estan posant les coses fàcils. L'eventualitat d'haver-se de desmarcar d'un dels seus socis suposo que no la fa feliç, però cal veure si Iniciativa li deixarà alguna altra opció. Més arriscat seria, per ella, haver d'assumir la bandera de la negativa a negociar la modificació del Pla General, que comporta un cost social altíssim sense aturar, d'altra banda, la planta de biomassa. I no oblidem que el regidor d'Urbanisme és Miquel Pujol, l'exalcalde, que sobre el tema ha sabut mantenir —ell sí— un silenci prudent. Suposo que l'alcaldessa tampoc no voldrà que li prenguin les regnes per l'altra banda, i que un posicionament favorable o fins i tot neutral d'EiLG pugui posar-la virtualment en minoria.
En fi, això que deia al principi: mala peça té al teler.