La paraula civica

(Vaig publicar aquest escrit al gar núm. 74, del 20 d'abril de 2007)

Enguany tindrem una campanya electoral més entretinguda. Ho serà, d’entrada, perquè haurem d’escoltar set caps de llista, un parell més que de costum, cosa que ens obligarà a un exercici suplementari de paciència. D’altra banda, serà interessant estudiar com s’obrirà el ventall de propostes i quines diferències i semblances s’acabaran dibuixant entre els grups que demanen als garriguencs el seu vot per als propers quatre anys, ja que el quadre de possibles aliances admet un nombre de variants inèdit.
La ciutadania també jugarà les seves cartes per participar al debat sobre continguts. Igual que es va fer la legislatura passada, s’està promovent, des del món associatiu, un “fòrum civil de la paraula”, amb l’objectiu de recollir inquietuds i propostes concretes, per tal de fer-ne tema de debat entre les candidatures. Repassant els punts que es van plantejar ara fa quatre anys en els grups de treball, sobta veure quants n’hi ha que encara segueixen plenament vigents.
Un d’ells —com no— afecta la finca de la Sínia, una peça clau per resoldre un trencaclosques de no fàcil solució, on hi ha en joc la permeabilitat del centre, la millora de la mobilitat i el creixement del poble en sentit transversal, cap a la Doma. El repte urbanístic de connectar les dues bandes del riu i incloure el barri de la Doma dins la trama urbana no s’ha abordat en aquesta legislatura que ara es clou, i ha quedat pendent per la propera. És necessari donar una empenta per ajudar el poble a créixer en aquesta direcció. El pas decisiu, al meu entendre, seria apostar perquè es realitzi en el menor temps possible el pont de Can Luna, que està dibuixat en el Pla General Urbanístic des de 1984. Aquesta, per mi, hauria de ser una de les primeríssimes actuacions de la propera legislatura, amb la disponibilitat, fins i tot, a avançar-se a la Junta de Compensació, si necessari, per finançar el començament de les obres.
I què passaria si es replantegés la decisió de posar el CAP a la Sínia i pensessim, en canvi, de cedir a CatSalut un solar a l’altra banda del riu, prop de la gran zona d’equipaments que el Pla General preveu? Seria suficient fer un canvi d’ús (d’esportiva a sanitària), que no presenta gaire dificultat. La zona és planera i seria fàcil situar l’equipament i predisposar la zona d’aparcaments que necessita. Només caldria elevar d’un metre l’edifici per evitar el risc d’inundació. La presència d’un centre sanitari a l’altra banda del riu atreuria sens dubte el creixement del poble en aquella direcció. I això, de pas, donaria opció d’estudiar sense condicionants totes les possibilitats per a la Sínia: convocar —ara sí— el famós concurs d’avantprojectes, que inclogui l’aparcament subterrani, els edificis per tancar les mitgeres, l’encaix amb la plaça Dr. Montal, els equipaments... Tot això, més la preparació del projecte de Can Luna com a Centre de cultura i creació, formarien un bon paquet per treballar a la propera legislatura.
Això és només un botó de mostra. Propostes se’n van fer moltes, i l’únic que ha faltat, aquests quatre anys, ha estat la disponibilitat a estudiar-se-les. Ara repetirem l’intent: plantejarem idees, escoltarem programes i valorarem el que s’ha fet fins ara. Més enllà del vot, l’exercici de la paraula és un dels espais de civisme als quals no tenim cap intenció de renunciar.